El títol d’aquesta crònica va dedicat, en primer lloc i en especial, al “petit/gran” nen que és el PAU (PAU en majúscules) i que, amb 9 anys, ja porta dues caminades a Montserrat seguides i, en segon lloc i en general, a l’edició 24ena de l’Anada a Peu a Montserrat, que com cada any organitza per aquestes dades el Grup Muntanyenc de La Lira Vendrellenca amb l’inestimable ajuda del Patronat d’Esports i dels voluntaris de Protecció Civil i de la Creu Roja.

Una caminada aquesta plena, pleníssima d’emocions que surten a flor de pell a cada pas que es dóna per conquerir aquesta fita tan important com és l’arribada al màgic Monestir…

I diem plena d’emocions perquè els que hem sigut testimonis de primera mà del gran esforç que suposa la conclusió d’aquest descomunal repte, valorem d’una manera extraordinària la gran voluntat, sacrifici i tenacitat de cadascú dels 88 caminadors, tant els que no van poder acabar-la (12) pel coratge que comporta el “jo vull fer-la”, com els que triomfalment van arribar al seu destí (76). La majoria cansats, adormits, esgotats, masegats i adolorits però orgullosos de la fita assolida.

A la meta es barrejaven llàgrimes d’emoció i alegria amb d’altres de cansament i son. Rialles i plors que fan que aquesta prova tingui un significat especial i que ens encoratja als membres de l’organització a preparar la següent molt i molt millor perquè senzillament tots aquells caminadors… S’HO MEREIXEN…!!!

GMLV